Això sí que no ens ho esperàvem! Caram, quants carbassons! Ni més ni menys que 9! I ara què en farem de tants?? Ja ens tens regalant-ne a tort i a dret i preguntant a les padrines receptes per a pode’ls cuinar. Quan fa calor, en tan sols una setmana passes de tenir la planta en flor a tenir els carbassons a punt per collir. Si et despistes, els carbassons es tornen immensament gegants! (més de 40 cm de longitud i més de 30 cm de perímetre a la part ample). Com que les llavors són massa grans per a poder-les menjar, els donarem a les gallines del veí.
Flor del carbassóCarbassonsLongitud carbassóLongitud carbassó, detallPerímetre carbassó, detall
Ara que la calor ja ha arribat, els nostres enciams han començat a tirar de manera espectacular. Tant, que hem de vigilar de colli’ls abans no se’ns espiguin! Els enciams romans (o llargs) els hem lligat per tal que el cor es quedi blanquet i sigui més tendre. Aquí podeu veure com se n’han fet, de grans!
Enciams romans
I en aquesta foto us deixem amb una vista general de l’aspecte que tenen tots els nostres enciams a hores d’ara! Llestos per a fer una bona amanida!
Com que durant els darrers anys no parem de llegir als diaris una vegada i una altra que el nostre país està ple de pallassos, hem decidit abastir-nos d’una bona quantitat de tomàquets, no fos cas que arribat un moment donat, ens fessin falta…
Doncs bé, hem plantat 90 tomaqueres (Lycopersicum sculentum) tot i que ens ha costat molt decidir quina varietat escollir, n’hi ha moltíssimes! Trobem des de les típiques de tota la vida, com la varietat Montserrat (que ara ja comença a estar en desús) i d’altres força resistents i millorades com són les híbrides i les empeltades. Aquí us deixem amb un tastet del que trobem al mercat de viveristes:
Varietats de tomàquets
Finalment, després de donar-hi moltes voltes i de comparar la qualitat-preu, ens hem decidit pel següent:
Tomàquets de penjar (planter, 52 unitats)
Tomàquets d’amanir: Hem escollit dues varietats: la ‘del país‘, més barateta però amb l’inconvenient que la pell a vegades s’esgarrinxa, i l’híbrida, de pell més dura però més resistent (planter, 15 i 16 unitats respectivament).
Tomàquets ‘Cherry’ (planter, 10 unitats)
La plantació l’hem feta en caballons, col·locant les tomaqueres a mitja alçada per tal que aprofitin millor l’aigua, evitant l’anegament. És important anar deixant zones de pas per a poder col·locar les canyes per emparrar-les.
Tomaquera
Aquí podeu veure com ha quedat la parcel·la un cop hem acabat de plantar! 🙂
Aquesta parcel·la encara està a mitges però, de moment, hi tenim plantades mongeteres d’emparrar (Phaseolus vulgaris). La idea es plantar-hi tomàquets la setmana vinent.
Aquí hem plantat pebroteres vermelles i verdes (planter, 10 unitats de cada),i també hem volgut provar amb bitxo i pebrots del padró (planter, 2 unitats de cada) a una distància de 40x40cm, en taula. Voilà el resultat!
Pebrots
També ens hem animat amb carbassons,cogombres i albergínies (planter, 10 unitats de cada), que hem plantat en taula, a una distància de 40x40cm.
En aquest cas també hem dividit la parcel·la en 2 parts diferents, malgrat que en ambdós casos hem plantat en taula,
Per una banda, hem plantat porros (140 unitats, via planter), a una distància de 10x10cm i que, igual que les cebes, poden plantar-se en qualsevol època de l’any.
Per l’altra, hem col·locat melons i síndries (10 unitats de cada, també en forma de planter), a una distància de 40x40cm. La plantació es recomana fer-la quan arriba el bon temps, és a dir, després de les possibles gelades que sovint acompanyen la Setmana Santa.
En aquest cas hem dividit la parcel·la en 2 parts diferents per tal de facilitar-ne el reg. En una de les parts hem plantat sobre petits caballons i a l’altra en taula, és a dir, conservant la terra llisa.
A la zona de caballons hi tenim plantades diverses varietats d’enciams. El planter es col·loca a una distància de 40x40cm, a banda i banda del caballó i a mitja alçada per tal que pugui absorbir bé l’aigua de reg però sense ofegar-se per anegament. Les varietats plantades són:
El romà (22 unitats plantades), que és allargat i prim i recomanen lligar-lo mentre creix per tal que les fulles no s’obrin massa.
El meravella (11 unitats), que és mes arrodonit, amb les fulles un pèl arrissades dels marges i amb tons un xic granatosos als extrems de les fulles.
El fulla de roure (11 unitats), que com bé indica el seu nom, les seves fulles tenen els marges ondulats com les d’un roure i són de color granatós.
Enciam romàEnciam meravellaEnciam fulla de roure
A banda dels enciams, hem reservat un caballó per a plantar-hi cols (11 unitats). Es planten a una distància de 40x40cm i tan sols a un costat del caballó, el que està més enfora de la parcel·la, ja que sinó toparien amb les plantes del caballó adjacent, dificultant-ne el creixement degut a la seva envergadura.
Cols
A la zona de plantació en taula, hem posat cebes de varietat valenciana (101 unitats, com els Dàlmates! ;P) a una distancia de 10x10cm. Aquesta varietat és la típica utilitzada per a cuinar, de gust dolç, polpa blanca i amb la pell marronosa un cop seca.
Cebes Valencianes
Així doncs, us ensenyem orgullosos el resultat final de la parcel·la B1, que és la 1a que hem construït!!
De soca-arrel 
