Beneficis de la carbassa

Ara que ja es temporada d’encetar les primeres carbasses que ens ha donat la tardor, ens serà d’utilitat conèixer les seves propietats.

La carbassa és molt rica en fibra. Conté quantitats molt elevades de vitamines A i C. També té força vitamines B1, B2, B3, B6 i E.

És rica en diversos minerals com el calci, el potassi, el magnesi, el ferro, el cobalt, el bor i el zinc.

A banda, conté una gran quantitat de β-carotens, precursors de la vitamina A, que donen a la carbassa el seu color taronja característic.

Per altra banda, és rica en àcid linoleic, un lípid (greix) o àcid gras essencial (l’home l’ha d’ingerir perquè no el sap produir) insaturat (amb dobles enllaços entre alguns dels carbonis que conformen la molècula) del tipus Omega-6 (amb el primer doble enllaç en posició 6 començant a contar pel final). Es tracta d’un lípid que es troba situat a les membranes cel·lulars, que ajuda a controlar el colesterol i els triglicèrids en sang, de manera que disminueix el risc de patir malalties del sistema circulatori. Té propietats antiinflamatòries i contribueix al bon funcionament del sistema nerviós ja que actua com a precursor de l’àcid araquidònic que originarà eicosanoides, és a dir, molècules que actuen com a mediadores del Sistema Nerviós Central, antiinflamatòries i afavoridores de la resposta immune.

L’àcid oleic també hi és present; es tracta d’un àcid gras essencial insaturat del tipus Omega-9 i té unes propietats molt similars a les de l’àcid linoleic.

La carbassa també és rica en àcid aspàrtic, un aminoàcid (unitat bàsica de les proteïnes) que actua com a neurotransmissor, excitant el Sistema Nerviós Central.

Per altra banda, també conté àcid palmític, àcid gras saturat molt comú en carns, no massa saludable si es pren en grans quantitats ja que pot obstruir els vasos sanguinis.

Vitamines: principals funcions

Fem una ullada a les principals funcions que realitza cada vitamina. Com que vitamines diferents poden tenir funcions semblants a l’organisme, resulta una mica complicat recordar-se de quina fa què. A més, els noms que reben les vitamines no són gaire intuïtius. Aquest llistat ens ajudarà a tenir la informació bàsica necessària sempre a l’abast.

• Vitamina i provitamina A ó retinol: Liposoluble. Recommended Diary Amount (RDA) = 5000 ui

1) Generació dels pigments necessaris per al bon funcionament de la retina.

2) Contribueix al desenvolupament i al manteniment de la salut de la pell, del cabell i de les mucoses.

3) Intervé en el creixement dels ossos i de les dents, de la musculatura esquelètica i del teixit tou (aparells respiratori, digestiu i urinari).

4) Antioxidant

• Vitamina B1 ó tiamina: Hidrosoluble. RDA = 1.5 mg. Es tracta d’una de les 8 vitamines B.

1) Controla els enzims (proteïnes) que converteixen els carbohidrats (glucosa) en energia.

2) Manteniment de l’activitat cardiovascular.

3) Intervé en la conducció d’impulsos nerviosos (cervell + sistema nerviós).

4) Intervé en el metabolisme de l’oxigen.

• Vitamina B2 ó riboflavina: Hidrosoluble. RDA = 1.7 mg

1) Intervé en la conversió dels aliments (metabolisme dels carbohidrats, dels lípids i de les proteïnes) en energia.

2) Producció saludable d’eritròcits

3) Manteniment de la salut de la pell, la boca i la llengua.

• Vitamina B3 ó niacina: Hidrosoluble. RDA = 18 mg

1) Conversió dels aliments (metabolisme dels carbohidrats, lípids i proteïnes) en energia.

2) Manteniment de la salut dels nervis i de l’aparell digestiu.

• Vitamina B5 ó àcid pantotènic: Hidrosoluble

1) Com a part essencial del coenzim A, és essencial pel catabolisme (producció d’energia) i la síntesi de carbohidrats, lípids i proteïnes.

• Vitamina B6 ó piridoxina: Hidrosoluble. RDA = 2 mg

1) Salut i funcionament cerebral.

2) Formació de glòbuls vermells i d’anticossos (suport al sistema immunològic).

3) Conversió dels aliments en energia (metabolisme de les proteïnes).

4) Manteniment dels sistemes digestiu i nerviós.

• Vitamina B7, H ó biotina: Hidrosoluble.

1) Implicada en el metabolisme dels carbohidrats, lípids i proteïnes

• Vitamina B9, folat ó àcid fòlic: Hidrosoluble.

1) Síntesi de DNA a l’interior de les noves cèl·lules juntament amb la vitamina B12.

2) Producció de glòbuls vermells juntament amb la vitamina B12.

3) Digestió i metabolisme de les proteïnes juntament amb la vitamina B12.

• Vitamina B12 ó cobalamina: Hidrosoluble.

1) Formació de glòbuls vermells (juntament amb la vitamina B9)

2) Manteniment del sistema nerviós central (cervell + medul·la espinal).

3) Producció de DNA a l’interior de les noves cèl·lulles juntament amb la vitamina B9.

4) Digestió i metabolisme de les proteïnes juntament amb la vitamina B9.

• Vitamina C ó àcid ascòrbic: Hidrosoluble. RDA = 60 mg.

1) Manteniment saludable del sistema immunològic

2) Cicatrització de les ferides

3) Preservació i formació del teixit connectiu (colàgen, que dóna elasticitat a les membranes cel·lulars), cartílag, ossos, dents i vasos sanguinis.

4) Afavoreix l’absorció del ferro.

5) Antioxidant

• Vitamina D ó calciferol: Liposoluble. RDA = 400 ui

1) Afavoreix l’absorció de calci.

2) Desenvoluament saludable d’ossos i dents.

• Vitamina E ó tocoferol: Liposoluble. RDA = 30 ui.

1) Antioxidant

2) Formació de glòbuls vermells i utilització de la vitamina K.

3) Manteniment saludable del sistema circulatori i nerviós.

• Vitamina K ó filoquinona: Liposoluble. RDA = No establerta.

1) Ajuda a la coagulació de la sang.

Font: www.eufic.org i http://www.juntadeandalucia.es/averroes/~29701428/salud/alivit.htm

La carxofa: la verdura més sana de totes

La carxofa és ben coneguda per la gran quantitat de beneficis que aporta a la nostra salut. Té un baix contingut en aigua (83%) i un elevat contingut en fibra soluble, de manera que afavoreix el trànsit intestinal i contribueix a la creació de la sensació de sacietat; per això és molt apta per dietes de persones amb sobrepes.

Conté una gran quantitat de minerals com poden ser el ferro (indispensable per a la formació d’hemoglobina, molècula que transporta l’oxigen dins el nostre cos), el calci (important per a la formació dels ossos, la transmissió d’impulsos nerviosos i com a factor de coagulació), el fòsfor (important per la formació d’energia en forma d’adenosina trifosfat [ATP], component fonamental de les membranes cel·lulars ja que a l’unir-se amb lípids forma els fosfolípids, element bàsic per a la formació d’ossos i nervis), el magnesi (catalitzador d’enzims, hormones i vitamines, factor estimulant de síntesi bioquímica a l’organisme, actua sobre els nervis, frenant l’actuació del sistema nerviós simpàtic que és el que actua sota condicions d’estrés i és el responsable d’accions com la lluita o la fugida), el potassi i el sodi (intervenen en la regulació del contingut d’aigua dins les cèl·lules i en la transmissió d’impulsos nerviosos).

Per altra banda, és rica en vitamines com:

• Vitamina A ó retinol: Bona per la pell, el cabell,  les mucoses i la vista ja que genera els pigments necessaris per a veure-hi bé.
• Grup de vitamines B: Conté principalment B1 (tiamina; intervé en el metabolisme dels hidrats de carboni, els lípids i les proteïnes així com també en la respiració cel·lular), B2 (riboflavina; intervé en el creixement corporal i en la formació dels glòbuls vermells), B3 (niacina; ajuda al funcionament de l’aparell digestiu, la pell i els nervis i intervé en la formació d’energia) i B6 (piridoxal-fosfat; intervé en  la producció d’anticossos i d’hemoglobina, i en la descomposició de proteïnes).
• Vitamina E ó α-tocoferol: Antioxidant, intervé en la síntesi de glòbuls vermells i evita la coagulació de sang dins les venes ja que ajuda a la seva dilatació.

També conté àcids cafeic, oleic i linoleic, que afavoreixen la funció bilial i àcids cafeoilquínic i dicafeoilquínic, que estimulen la producció de bilis. La cianina també estimula la producció de bilis i fa que sigui menys densa alhora que afavoreix la descongestió hepàtica i la digestió de greixos.

A més, és una verdura rica en flavonoides, compostos polifenòlics que tenen funció antioxidant i antiinflamatòria.

La quantitat d’esterols que conté limiten l’absorció de colesterol, de manera que és una verdura molt aconsellable per hipertensos.

A més contenen inulina, una  hormona vegetal que es transforma en fructosa sense acció de la insulina, de manera que també és una verdura molt recomanable per diabètics.

Beneficis dels tomàquets

Els tomàquets són un aliment poc energètic degut al seu elevat contingut en aigua (93%). Per això només aporten unes 20 calories per cada 100 grams de tomàquet. Tot i així, tenen multiples beneficis que us expliquem tot seguit!

En primer lloc cal dir que són una font important de fibra, que es troba sobretot a la pell de tomàquet i ajuda a regular el trànsit intestinal.

Per altra banda, són rics en minerals ja que tenen un elevat contingut en K (potassi) i P (fòsfor). El potassi és important per la transmissió dels impulsos nerviosos i l’activitat muscular i intervé en la regulació de l’equilibri d’aigua dins i fora de les cèl·lules. Per aquesta raó és un mineral important en hipertensos i esportistes. El fòsfor intervé en la formació i el manteniment dels ossos i les dents (en forma de fosfat tricàlcic). També té un paper important en la producció d’energia en forma d’ATP (adenosina trifosfat). A més, quan s’uneix amb greixos forma fosfolípids com la lecitina, que constitueixen les membranes cel lulars, especialment les del teixit nerviós.

També són una font important de vitamines:

• Provitamina A: Una provitamina és una substància que el metabolisme del cos ha de transformar en vitamina per a poder ser aprofitada. La vitamina A (anomenada també retinol) intervé en el desenvolupament, protecció i regulació de la pell i les muscoses i genera els pigments necessaris per al bon funcionament de la retina, d’aquí el nom. A més, també juga un paper important en el creixement ossi.
• Vitamina B: En realitat és un grup format per 8 vitamines. Les més importants en el tomàquet són la B1 (tiamina; intervé en la transformació de sucres, en la conducció d’impulsos nerviosos i en el metabolisme de l’oxigen), la B3 (niacina; intervé en la detoxificació i en la formació d’hormones esteroidees com les sexuals o les de l’estrés) i la B5 (àcid pantotènic; intervé en el metabolisme i la síntesi de carbohidrats, greixos i proteïnes).
• Vitamina C ó àcid ascòrbic: Ajuda a formar el col·làgen (que dóna elasticitat a les membranes cel·lulars), afavoreix l’absorció de ferro, protegeix davant les infeccions i actua com a antioxidant.
• Vitamina E ó α-tocoferol: Antioxidant i molècula indispensable per a la formació dels glòbuls vermells.

Per si fóra poc, els tomàquets són una font molt important de carotens, concretamet de licopè. Els carotens són un grup de pigments que tenen una funció antioxidant, és a dir, fan disminuir el risc de patir càncer així com malalties cardiovasculars .

Els tomàquets també són rics en unes substàncies anomenades polifenols, que són metabolits secundaris sintetitzats per les plantes per tal de protegir-se contra malalties i contra els atacs d’insectes i fongs. En els humans, els polifenols actuen protegint l’organisme contra malalties cardiovasculars, degeneratives i càncer.