Males herbes

Arriba el bon temps i la calor!! La primavera ja ha arribat i ens porta una explosió de vida arreu. Els fruiters comencen a treure flor, els camps de cereals canvien el marró per un verd cridaner i les hortalisses comencen a tirar més ràpid que mai. Tot i així, aquesta bonança també resulta beneficiosa per a una gran varietat de plantes vivaces, familiarment conegudes com a ‘males herbes’. Caldrà anar-les eliminant per tal que no ‘ofeguin’ les nostres verdures i perquè no serveixin de cau o amagatall pels insectes que podrien ser perjudicials pel cultiu. Tradicionalment s’han aplicat un gran nombre d’herbicides per eliminar-les però com que nosaltres volem fer un cultiu el màxim de respectuós possible amb el medi, no aplicarem cap producte químic sinó que les anirem treient una a una. Ho farem manualment quan es trobin damunt dels cavallons. Podem utilitzar l’aixada o l’aixadella per controlar les que creixen entre ells. Tot seguit us presentem les més abundants al nostre hort:

Lleteresa (Euphorbia sp.)

Dent de lleó (Taraxacum officinale)

Sarronets de pastor (Capsella bursa-pastoris)

Verònica (Veronica officinalis)

Gerani (Geranium molle)

All de bruixa o calabruixa (Muscari neglectum)

Malva amb el fong Puccinia malvacearum

Malva (Malva silvestris)

Card marià (Silybum marianum)

Agrella o xiscoll (Rumex sp.)

Margall bord (Hordeum murinum)

Trèvol (Trifolium repens)

Ravenissa blanca (Diplotaxis erucoides)

Nou comensal: un toixó?

Caram, quants visitants! Sembla mentida que quan nosaltres hi som presents, siguin contats els animals que s’atreveixen a atansar-se al tros, només alguna garsa, mosquiter o algun altre ocell… Però de mamífers no se’n veu ni un! Aprofiten les estones que no hi som – i sobretot la nit – per a passejar-s’hi tranquil·lament. Avui en arribar, ens hem trobat això! Creiem que són petjades de toixó!

Petjada de toixó?

Visitants ben variats

A banda de tots els animalons que us hem anat presentant fins ara, tenim constància que també n’hi ha d’altres que, malgrat no fer cap destrossa, vénen a donar un tomb pel nostre hort. I com ho sabem això? Doncs perquè els delaten les seves petjades! En aquest cas, probablement es tracti del gos d’algun mas de l’entorn que, encuriosit, s’ha deixat caure pel nostre tros.

Petjada de gos

Instrusos amb gustos peculiars… Llebres!

Arribem a l’hort i ens trobem tots els porros i totes les cebes ‘decapitades’. Algú se’ns ha menjat totes les puntes de les fulles. Però…. qui pot ser? Les cebes no acostumen a agradar als animals perquè han desenvolupat com a mecanisme de defensa el fet de tenir un gust avinagrat i àcid. Tot i així, hem trobat algunes petjades a la vora i un munt d’excrements en forma de boletes de la mida d’un pèsol que ens fan pensar que potser es tracta de llebres. Tot sigui dit, unes llebres ben especials en quant a gustos…

Ceba amb la part superior de les fulles menjada

Petjada de llebre

Excrements de llebre

Tenim visitants?

Probablement durant la nit una gran quantitat d’animals visiten els horts de tots els pagesos però no tots deixen algun rastre que delati la seva presència. Aquest  diumenge passat, quan hem arribat a l’hort, ens hem trobat un conjunt de ‘regalets’ que algun animaló ens havia deixat. En primer lloc hem trobat un munt d’excrements en forma de petites pilotetes i, per altra banda, tot un seguit de petjades en línia recta i del tamany d’un puny tancat. Tot això ens fa pensar que el nostre visitant nocturn és, ni més ni menys, que un conill!!

Excrements (de conill?)

Petjades (de conill?)

Enemics subterranis de la carxofa: els talpons camperols

El talpó camperol és un petit rossegador de la família Cricetidae. L’espècie més abundant als camps de conreu és Microtus arvalis, semblant al talp comú però fàcil de diferenciar perquè els talps són insectívors i els talpons camperols són hervívors. A més, els talps comuns són cecs i els talpons camperols no. Per altra banda, el diferenciem d’un ratolí de camp perquè el talpó camperol té la cua més curteta i, a diferència del ratolí de camp, fa galeries subterrànies.

Microtus arvalis, talpó camperol

Microtus arvalis, talpó camperol

Les arrels de la carxofera agraden molt als talpons camperols pel seu gust amarg. Es per aquesta raó que fan galeries subterrànies per sota els camps fins a arribar a les arrels, que comencen a rossegar. Poc a poc anem notant com la carxofera es va pansint i comença a assecar-se sense cap motiu aparent. Si provem d’estirar la part aèria de la planta (fulles+tija) veurem que no ens costa gens d’arrencar ja que els talpons camperols l’han segada completament.

L’única manera de controlar les poblacions d’aquests rossegadors és o bé col·locant trampes (es calcula que a cada cau hi ha una femella i que cada cau té aproximadament uns 5 forats de sortida, per tant, col·locarem una trampa per cada 5 forats), o bé inundant les galeries amb l’ajut d’una manguera per tal que es vegin obligats a sortir a l’exterior. És llavors que els podrem caçar.

Cau de talpó camperol

Prevenir és millor que curar

Ja ho diu la popular frase feta que ‘prevenir és millor que curar’. Per tal d’evitar que el nostre cultiu s’infecti de plagues d’insectes, bacteris, virus, fongs, etc. és important tenir en compte el següent:

• Haurem de mantenir el tros net de males herbes ja que serveixen d’amagatall per a molts insectes així com també faciliten la deposició de postes d’ous en zones més o menys segures i protegides de la calor i dels depredadors.

• Col·locar repartides pel cultiu (sobretot als marges) plantes que atreguin els insectes com poden ser el tabac, l’alfàbrega (de fulla gran o petita), els clavells de moro, la ruda, etc. Això ens ajudarà a detectar afeccions potencials ja aquestes seran les primeres plantes en ser afectades i després li tocaria a la resta del cultiu. Per això, un cop detectada una possible amenaça, és necessari que comencem a fer els primers tractaments per tal que la plaga no s’escampi.

Tabac

Flor del tabac

Se’ns cruspeixen els tomàquets! L’Arna america

L’arna america (Tuta absoluta) és un lepidòpter (papallona) de la família Gelechiidae. L’eruga és de color verd i s’alimenta o bé del mesòfil de les fulles deixant l’epidermis intacta (minadors), o bé dels tomàquets, per això sovint els observem foradats o esquerdats. L’adult és una papallona de colors marronosos amb taquetes blanques.

Tuta absoluta, eruga sobre les fulles

Tuta absoluta, eruga sobre el tomàquet

Tuta absoluta, tomàquets perforats

Tuta absoluta, arna (adult)

La seva eliminació és molt difícil. Hi ha diversos productes ecològics que poden ser utilitzats com per exemple l’oli de Neem, InsecSTOP, Bacillus thuringiensis (patògen de les arnes en general), etc. De totes maneres una bona prevenció és el millor per evitar possibles infeccions de manera que haurem de mantenir el cultiu net de males herbes per evitar el contagi d’un any a l’altre.

Invasió! El pugó de la col.

El pugó de la col (Brevicoryne brassicae) és un petit homòpter de la família dels Aphids. Té un color grisós o verdós malgrat que es recobreix d’un polsim blanc. Com tots els pugons, s’alimenta a base de succionar el contingut del mesòfil (de les cel·lules) de les fulles o bé la savia que circula pels vasos. El resultat és la creació de zones necròtiques (mortes) a les fulles i el seu conseqüent replegament. Per altra banda, els pugons poden actuar com a transmissors de virus entre plantes.

Brevicoryne brassicae

Brevicoryne brassicae

Brevicoryne brassicae

Hi ha diverses maneres de combatre’ls. Nosaltres n’hem emprat dues.

La primera consisteix en utilitzar depredadors naturals del pugó com poden ser els coccinèlids (les marietes). Cada vegada que localitzem una marieta al nostre cultiu l’agafem i la col·loquem damunt les cols. L’inconvenient és que les marietes adultes són alades i poden marxar amb facilitat del lloc on les col·loquem. Per això és millor localitzar-ne les larves, que són allargades i negres, amb petites taquetes taronges a banda i banda del cos. Com que no tenen ales, romandran sobre les cols de manera permanent.

Larva de marieta

Larva de marieta

La segona manera de combatre el pugó consisteix en l’ús de ‘mòmies de pugó’ que són, ni més ni menys, que pugons infectats per algunes espècies d’himenòpters (del mateix grup que les formigues o les abelles), que han post els seus ous al seu interior i que, un cop eclosionen, deboren i maten el pugó. Al sortir a l’exterior infecten altres pugons, de manera que en controlen la població. Les mòmies de pugó semblen pugons inflats, són més grossos i presenten un color més clar que la resta.

Mòmia de pugó (blanquinnosa) i pugons sans (més negres)

Himenòpter infectant un pugó

Nosaltres hem recol·lectat coccinèlids (marietes adultes o larves) i mòmies de pugó del nostre propi camp o de camps veïns i les hem col·locades damunt les fulles de les cols. Ha resultat ser un mètode força efectiu!

Deficiències en nutrients

Per tal de poder identificar què passa a les nostres plantes, aquí us deixem amb un esquema molt bàsic sobre els òrgans afectats i els símptomes que comporta cada deficiència nutricional.