Beneficis de la carbassa

Ara que ja es temporada d’encetar les primeres carbasses que ens ha donat la tardor, ens serà d’utilitat conèixer les seves propietats.

La carbassa és molt rica en fibra. Conté quantitats molt elevades de vitamines A i C. També té força vitamines B1, B2, B3, B6 i E.

És rica en diversos minerals com el calci, el potassi, el magnesi, el ferro, el cobalt, el bor i el zinc.

A banda, conté una gran quantitat de β-carotens, precursors de la vitamina A, que donen a la carbassa el seu color taronja característic.

Per altra banda, és rica en àcid linoleic, un lípid (greix) o àcid gras essencial (l’home l’ha d’ingerir perquè no el sap produir) insaturat (amb dobles enllaços entre alguns dels carbonis que conformen la molècula) del tipus Omega-6 (amb el primer doble enllaç en posició 6 començant a contar pel final). Es tracta d’un lípid que es troba situat a les membranes cel·lulars, que ajuda a controlar el colesterol i els triglicèrids en sang, de manera que disminueix el risc de patir malalties del sistema circulatori. Té propietats antiinflamatòries i contribueix al bon funcionament del sistema nerviós ja que actua com a precursor de l’àcid araquidònic que originarà eicosanoides, és a dir, molècules que actuen com a mediadores del Sistema Nerviós Central, antiinflamatòries i afavoridores de la resposta immune.

L’àcid oleic també hi és present; es tracta d’un àcid gras essencial insaturat del tipus Omega-9 i té unes propietats molt similars a les de l’àcid linoleic.

La carbassa també és rica en àcid aspàrtic, un aminoàcid (unitat bàsica de les proteïnes) que actua com a neurotransmissor, excitant el Sistema Nerviós Central.

Per altra banda, també conté àcid palmític, àcid gras saturat molt comú en carns, no massa saludable si es pren en grans quantitats ja que pot obstruir els vasos sanguinis.

Els raves germinen!

Guiteu quina preciositat!! Els nostres raves ja han germinat! Ara per ara només han tret els cotilèdons o fulles embrionàries, és a dir, les dues primeres fulles, més gruixudes que la resta que trauran i amb una forma completament diferent.

Raves

Visitants ben variats

A banda de tots els animalons que us hem anat presentant fins ara, tenim constància que també n’hi ha d’altres que, malgrat no fer cap destrossa, vénen a donar un tomb pel nostre hort. I com ho sabem això? Doncs perquè els delaten les seves petjades! En aquest cas, probablement es tracti del gos d’algun mas de l’entorn que, encuriosit, s’ha deixat caure pel nostre tros.

Petjada de gos

Instrusos amb gustos peculiars… Llebres!

Arribem a l’hort i ens trobem tots els porros i totes les cebes ‘decapitades’. Algú se’ns ha menjat totes les puntes de les fulles. Però…. qui pot ser? Les cebes no acostumen a agradar als animals perquè han desenvolupat com a mecanisme de defensa el fet de tenir un gust avinagrat i àcid. Tot i així, hem trobat algunes petjades a la vora i un munt d’excrements en forma de boletes de la mida d’un pèsol que ens fan pensar que potser es tracta de llebres. Tot sigui dit, unes llebres ben especials en quant a gustos…

Ceba amb la part superior de les fulles menjada

Petjada de llebre

Excrements de llebre

Les llenties treuen el cap!

Les llenties han sigut les primeres llegums en germinar! Ni el fred ni el vent han estat capaços d’esvair les ganes d’emergir de les llenties. Guaiteu quina pinta fan!

Llenties germinant

Que et donin carbasses!

Ara que el fred ja ha arribat, les carbasseres han començat a morir. Només en resten encara algunes tiges verdes. Avui hem collit les carbasses! En total 43 kg!! La carbassa més gran és de l’espècie Cucurbita maxima, d’una varietat anomenada ‘Del Bon Gust’.  Ella sola pesa 23’5 kg!! Una autèntica passada! Amb prou feines la podíem aixecar! A banda d’aquesta, n’hem collit unes quantes de l’espècie Cucurbita moschata, d’una varietat anomenada ‘Petita de l’Alt Penedès’, i una de la varietat ‘del Rabequet’.

Collita de carbasses

Com podem distingir aquestes tres varietats entre si? Fàcil…

Cucurbita maxima varietat del Bon Gust: Aquesta varietat presenta els pecíols molt llargs i les fulles molt grans, sense taques blanques. El fruit és de color verd marronós i presenta costelles molt marcades. El peduncle, un cop madurat el fruit, sembla de suro i té un gruix que duplica el de la tija. La inserció del peduncle és deprimida. La carn és de color taronja fort, i té unes llavors de color beige molt grans (± 15 mm) i abombades.

Cucurbita maxima (Carbassa del Bon Gust)

Fulles de Cucurbita maxima

Cucurbita moschata varietat Petita de l’Alt Penedès: A diferència de l’anterior, té les fulles dentades i amb taques de color blanc. El fruit té de 16 a 18 cm de diàmetre, és rodó, de color taronja i presenta costelles marcades.

Cucurbita moschata (Carbassa petita de l’Alt Penedès)

Fulles de Cucurbita moschata

Cucurbita moschata varietat del Rabequet:  També anomenada carbassa del violí. Elr abequet o violí de carbassa era un instrument de corda fregada amb un arquet, una caixa de ressonància en forma de nou, pell de pergamí tibada i constava de dues cordes que eren tocades amb un arc molt curt . Els marges de les fulles són dentats i presenten taques de color blanc. El fruit té forma de pera i fa uns 32 cm de llarg per 12 cm d’ample.

Cucurbita moschata (Carbassa del Rabequet)