Un experiment: plantem safrà!

A mitjan novembre els 10 bulbs de safrà (Crocus sativus) que havíem comprat van començar a germinar. Com que els teníem dintre d’un saquet, les tiges que van treure eren molt llargues i blanques (clar, es pensaven que estaven sota terra amb tan poca llum!). Tot i que els mesos de setembre a desembre són els ideals per plantar-los, no ha sigut fins al gener que ho hem pogut fer ja que havíem de llaurar prèviament el camp. La veritat és que no ho havíem fet mai ni tampoc coneixem a ningú que ho faci, així que hem mirat per internet com ho fan els que en saben. A diferència de la resta del planter que tenim (i que hem plantat a mitja alçada dels cavallons), el safrà l’hem posat a la part de dalt dels cavallons perquè és així com hem vist que ho feien. Potser és perquè creix una mica rastrer i necessita un lloc més o menys pla per desenvolupar-se bé. No ho sabem del cert, tot són suposicions. Bé, aquí els teniu!

Safrà

Pel que hem pogut llegir, de cada bulb en surten 3 flors i cadascuna d’aquestes fa 3 estams, que és el que es comercialitza als supermercats com a ‘safrà’. Per tant, per a fer 1g de safrà necessitaríem 150 flors, així que per aconseguir-ne 1kg ens en caldrien… ni més ni menys que 150.000!! Com a curiositat us direm que el preu per quilo és de 3.000€!! Per altra banda, val a dir que les flors només duren un dia i la recol·lecció s’ha de fer manualment i  sens falta per tal de garantir el bon estat del producte. Mireu quines flors més xules que ens farà!

Flors de safrà

Sembra lleguminoses

A banda dels pèsols i els estirabecs, hem decidit plantar altres lleguminoses com faves, cigrons i llenties. Tot i així, aquestes tres les sembrarem perquè sinó podrien florir abans de les glaçades. Pot ser que les llavors que comprem presentin un to rosat o vermellós que significa que estan recobertes amb una subtància antifúngica que garantitza un elevat percentatge de germinació. És recomanable posar-se guants si s’han de tocar les llavors amb les mans ja que es tracta d’una substància que sovint és cancerígena.

Faves

Cigrons

Llenties

Sembra de tubercles

Hi ha verdures que és millor sembrar-les directament que no pas comprar-ne planter. Aquest és el cas de molts tubercles com la pastanaga, el nap, la xirivia, o el rave. Hem sembrat les llavors a mitja alçada dels cavallons. Primerament, hem fet una línia amb l’ajuda d’una aixadeta, l’hem humitejada, hi hem col·locat les llavors i ho hem cobert de nou. És important regar abans de posar-hi les llavors ja que sinó la mateixa força de l’aigua ens les pot arrossegar avall o bé fer malbé l’estructura del cavalló si encara no està prou compacte.

Llavors de pastanaga

Llavors de nap

Llavors de xirivia

Llavors de rave

Estirabecs

Molt semblants als pèsols i també de la família de les lleguminoses en són els estirabecs, força desconeguts per a moltíssima gent i per a nosaltres també fins ara. Són molt semblants a les pesoleres, potser d’un verd més clar i sovint amb les interjeccions de la tija amb les fulles de color vermellós. El llegum que produeixen és semblant al d’una pesolera, però més aplanat i ample. Els hem plantat igual que les pesoleres, cada 40 cm i a mitja alçada dels cavallons.

Estirabec

Pesoleres

Les lleguminoses, com per exemple el pèsol, són recomanables en qualsevol hort ja que ajuden a fertilitzar la terra d’una manera natural. Això ho aconsegueixen mitjançant una relació de simbiosi amb uns bacteris anomenats rhizobium, que s’acumulen dins els nòduls (protuberàncies) del sistema radicular (arrels) de la planta. Els rhizobium s’encarreguen de fixar nitrogen, és a dir, de transformar nitrogen atmosfèric (N2) en amoni (NH4+). Tot això és possible gràcies a què els rhizobium disposen d’un enzim (proteïna) anomenada nitrogenasa que s’encarrega de catalitzar aquesta reacció. Un cop al sòl, l’amoni s’oxidarà ràpidament a nitrit (NO2-) i a nitrat (NO3-), compostos de nitrogen que ja són assimilables per la planta. La disponibilitat de nitrogen per la planta és molt important ja que, juntament amb el fòsfor, són els dos nutrients essencials per a la vida. Quan els rhizobium moren, les seves cèl·lules passen a formar part del sòl on altres bacteris com Nitrosomonas i Nitrosococcus els degraden. Així el nitrogen de les seves parets cel·lulars també podrà ser assimilable per les plantes.

Cicle del nitrogen (extret de Viquipèdia)

Hem plantat les pesoleres cada 40 cm a mitja alçada dels cavallons. Més endavant convindrà posar-hi canyes per tal que es puguin emparrar.

Pesoleres

Pesolera

Va de cols!

Com no, no podíem oblidar-nos de la família de les cols, una de les principals fonts de verdures d’hivern! Hem agafat dues varietats diferents de col, una temprana i una més tardana, bròquils, col-i-flors i cols llombardes. Les hem plantades a uns 40-50cm les unes de les altres, a mitja alçada dels cavallons per tal que puguin aprofitar bé l’aigua sense que hi hagi perill d’inundació. És important tenir present que cal no plantar res al cavalló del davant del que plantem les cols perquè es fan tan grans, que taparien qualsevol planta que tinguessin enfront.

Cols

Cols

Espinacs

Per posar-nos igual de forts que en Popeye hem comprat unes quantes plàntules d’espinacs! Les hem plantades a una distància de 40 cm, a mitja alçada dels cavallons.

Espinacs

Espinacs

Enciams

Aquest hivern hem decidit plantar diferents varietats d’enciam que a la primavera. Recordem que anteriorment havíem plantat enciam romà (o llarg), meravella i fulla de roure. Ara provarem amb varietats més resistents al fred com són l’enciam romà negre (verd però amb tonalitats marrons o liles), el francès i l’orella de ruc (força marronós o ataronjat). Utilitzarem cavallons, plantant a mitja alçada i a una distància de 20 cm aproximadament.

Enciam romà negre

Enciam romà negre

Enciam francès

Enciam francès

Orella de ruc

Orella de ruc

Apis!

Seguim amb el nostre propòsit d’aconseguir un bon caldet casolà. Què més ens fa falta…? Hmmmm… Ah, sí, apis! Igual que els alls-porros, també els plantarem utilitzant cavallons, a mitja alçada, i més separats que la vegada anterior a fi que es facin més grossos. En lloc de fer-ho cada 20 cm ho farem cada 40 cm, és a dir, cada dos pams aproximadament.

Apis

Apis

És hivern; a plantar! Alls-porros.

A data 16/11/2014 comencem la nostra 2a plantació! Ara les verdures que plantarem hauran de ser resistents a les baixes temperatures i a les glaçades de l’hivern. Per això l’hort tindrà un aspecte totalment diferent al de l’estiu.

Per tal de poder fer unes bones sopes, hem decidit abastir-nos d’una gran quantitat d’alls-porros, ni més ni menys que 45! Aquesta vegada, però, els plantarem a major distància que la vegada anterior ja que alguns ens van quedar una mica escarrancits degut a què no tenien prou espai per créixer, per això, competien els uns amb els altres pels recursos. En lloc de plantar-los a 10 cm aquest cop ho farem a 20 cm, a un pam de distància més o menys.

Alls-porros

Alls-porros

A més a més, en lloc de plantar-los en taula (directament a terra), ho farem utilitzant ‘cavallons’ per tal d’evitar que hi hagi una excessiva humitat a la part baixa de les tiges. No plantarem a la part més alta d’aquests sinó a mitja alçada, perquè sinó podríem tenir problemes pel contrari, per dèficit hídric, ja que al tractar-se de la part més exposada del cavalló també és la que s’asseca més depressa.

Cal tenir present que molts  viveristes venen els alls-porros de 3 en 3, és a dir, que per cada ‘pouet’ o unitat que et donen hi ha 3 plantes. Abans de plantar-los, cal separar-los perquè sinó tornaríem a tenir problemes de competència.

Un cop fet el forat per plantar, humitejarem la terra de l’interior abans de tapar-lo a fi de mantenir ben humides les arrels. Si reguéssim un cop el forat estigués cobert, sería fàcil que la terra del cavalló es deprengués per acció de l’aigua, ja que no està compactada.