Les pesoleres i els estirabecs també es vesteixen de primavera i ens regalen les primeres flors. Igual que les faves, les dues són de la família de les papilionàcies, de manera que la forma de les seves flors serà molt semblant. La diferència més visible és que les de les pesoleres són blanques i les dels estirabecs liles.
Arriba el bon temps i la calor!! La primavera ja ha arribat i ens porta una explosió de vida arreu. Els fruiters comencen a treure flor, els camps de cereals canvien el marró per un verd cridaner i les hortalisses comencen a tirar més ràpid que mai. Tot i així, aquesta bonança també resulta beneficiosa per a una gran varietat de plantes vivaces, familiarment conegudes com a ‘males herbes’. Caldrà anar-les eliminant per tal que no ‘ofeguin’ les nostres verdures i perquè no serveixin de cau o amagatall pels insectes que podrien ser perjudicials pel cultiu. Tradicionalment s’han aplicat un gran nombre d’herbicides per eliminar-les però com que nosaltres volem fer un cultiu el màxim de respectuós possible amb el medi, no aplicarem cap producte químic sinó que les anirem treient una a una. Ho farem manualment quan es trobin damunt dels cavallons. Podem utilitzar l’aixada o l’aixadella per controlar les que creixen entre ells. Tot seguit us presentem les més abundants al nostre hort:
Arriba la primavera acompanyada de flors, colors i olors. A l’hortet també es comença a notar que estem a ple mes d’abril perquè el creixement de les plantes es comença a activar altre cop i comencen a sortir un munt de ponzelles. Les faveres han estat les primeres en fer flor. Les faves són plantes de la família de les lleguminoses, que es caracteritza, entre d’altres coses, per tenir flors de 5 pètals molt diferents entre si: un de superior i ample (estendard), dos de laterals i simètrics (ales) i dos d’inferiors i units lateralment (carena).
La flor de les faveres és blanca amb el centre més fosc. L’aparició de flors és intermitent en el temps, és a dir, surten moltes flors de cop, que ràpidament es fecundaran i es transformaran en les llegums o vaines que tots coneixem. Fins passats uns dies o unes setmanes les plantes no tornaran a florir de nou, i així successivament durant tot el creixement de la planta.
L’associació de cultius ens anirà bé per:
És important tenir present que no totes les plantes van bé amb totes, de manera que ens podem trobar amb casos de plantes que els va bé estar associades o d’altres que convé manternir allunyades entre si. Poden consultar-se les relacions (positives o negatives) que s’estableixen entre les diferents hortalisses al següent quadre:
Com que nosaltres volem dur a terme un hort el màxim de respectuós possible amb el medi, hem optat per aquesta via, entre d’altres, per ajudar a que el nostre cultiu creixi el màxim de sa possible.
Com que als apis i als espinacs els va molt bé ccréixer junts, aquest hivern (novembre) els hem plantat intercalats els uns amb els altres:
De soca-arrel 
