Poc a poc les pesoleres i els estirabecs continuen creixent, ara potser faran un pam o poc més d’alçada. Com que les tiges no creixen erectes sinó que són rastreres, van movent-se arran de terra. Degut a les pluges i a les boires persistents, la terra sempre està humida i és fàcil que les fulles puguin agafar algun fong. Per evitar això hem decidit que ja era moment per a començar a entutorar el creixement de les plantes! Com ho hem fet? Doncs creant unes ‘parets’ de malla. Hem col·locat 5 canyes verticals sobre cada cavalló. Per evitar que el vent les pugui tombar les hem unides entre si de dues en dues mitjançant un parell de canyes més col·locades en forma d’X. Hem recobert aquesta estructura amb una malla verda de forat quadrangular de 20 cm de costat. Les canyes i la malla les hem unides mitjançant brides. Als extrems hi hem col·locat un parell de canyes més per apuntalar l’estructura. Per tal de reforçar encara més les dues ‘parets’ contra el vent, les hem unides entre si mitjançant un parell de canyes més disposades a mode de sostre. Així una paret aguanta l’altra i viceversa. A la part de dalt d’algunes de les canyes hi hem col·locat ampolles de plàstic per tal que el vent les mogui i les faci sonar tot espantant els ocells que vulguin parar a reposar sobre l’estructura. Les pesoleres i els estirabecs s’aniran entortolligant a la malla a mesura que vagin creixent gràcies als circells, una mena d’estructures en forma de tirabuixó que es formen al llarg de la tija.
De soca-arrel 