Les pesoleres i els estirabecs també es vesteixen de primavera i ens regalen les primeres flors. Igual que les faves, les dues són de la família de les papilionàcies, de manera que la forma de les seves flors serà molt semblant. La diferència més visible és que les de les pesoleres són blanques i les dels estirabecs liles.
Arriba el bon temps i la calor!! La primavera ja ha arribat i ens porta una explosió de vida arreu. Els fruiters comencen a treure flor, els camps de cereals canvien el marró per un verd cridaner i les hortalisses comencen a tirar més ràpid que mai. Tot i així, aquesta bonança també resulta beneficiosa per a una gran varietat de plantes vivaces, familiarment conegudes com a ‘males herbes’. Caldrà anar-les eliminant per tal que no ‘ofeguin’ les nostres verdures i perquè no serveixin de cau o amagatall pels insectes que podrien ser perjudicials pel cultiu. Tradicionalment s’han aplicat un gran nombre d’herbicides per eliminar-les però com que nosaltres volem fer un cultiu el màxim de respectuós possible amb el medi, no aplicarem cap producte químic sinó que les anirem treient una a una. Ho farem manualment quan es trobin damunt dels cavallons. Podem utilitzar l’aixada o l’aixadella per controlar les que creixen entre ells. Tot seguit us presentem les més abundants al nostre hort:
Arriba la primavera acompanyada de flors, colors i olors. A l’hortet també es comença a notar que estem a ple mes d’abril perquè el creixement de les plantes es comença a activar altre cop i comencen a sortir un munt de ponzelles. Les faveres han estat les primeres en fer flor. Les faves són plantes de la família de les lleguminoses, que es caracteritza, entre d’altres coses, per tenir flors de 5 pètals molt diferents entre si: un de superior i ample (estendard), dos de laterals i simètrics (ales) i dos d’inferiors i units lateralment (carena).
La flor de les faveres és blanca amb el centre més fosc. L’aparició de flors és intermitent en el temps, és a dir, surten moltes flors de cop, que ràpidament es fecundaran i es transformaran en les llegums o vaines que tots coneixem. Fins passats uns dies o unes setmanes les plantes no tornaran a florir de nou, i així successivament durant tot el creixement de la planta.
L’associació de cultius ens anirà bé per:
És important tenir present que no totes les plantes van bé amb totes, de manera que ens podem trobar amb casos de plantes que els va bé estar associades o d’altres que convé manternir allunyades entre si. Poden consultar-se les relacions (positives o negatives) que s’estableixen entre les diferents hortalisses al següent quadre:
Com que nosaltres volem dur a terme un hort el màxim de respectuós possible amb el medi, hem optat per aquesta via, entre d’altres, per ajudar a que el nostre cultiu creixi el màxim de sa possible.
Com que als apis i als espinacs els va molt bé ccréixer junts, aquest hivern (novembre) els hem plantat intercalats els uns amb els altres:
El fred de febrer ha arribat fins aquí i ens ha deixat totes les hortes cobertes de blanc. L’hortet semblava un altre, però estava preciós! La neu anirà la mar de bé perquè s’anirà desfent paulatinament i anirà regant la terra poc a poc sense compactar-la. A més, protegirà les plantetes de sota de les gelades, com si fos un ‘hivernacle’ natural. Aquí us deixem com ha quedat tot!
Jo que sóc una amant de l’all evidentment no podia estar-me’n de plantar-ne desenes. Així que vam sembrar les dents d’all una a una a mitja alçada dels cavallons i amb la punta cap amunt. Per altra banda, també vam enterrar cabeces senceres per tal d’obtenir-ne alls tendres. Ara ja han tret les primeres fulletes. Aquí us els deixem!
A l’hivern ve de gust un bon caldo ben calentó. Repassem els ingredients: pollastre, api, xirivia… i els naps? Plantem-ne! La sembra que ja us havíem explicat en un post anterior va ser un èxit! Aquí teniu com creixen els nostres naps petitons!
Tal i com ja us vam dir en un post anterior, aquest hivern hem decidit llençar-nos amb la sembra manual. L’any passat ho vam intentar amb les pastanagues però com que la terra estava dura no ens va acabar de sortir bé. Aquest cop teníem la terra a punt i moltes ganes de fer-nos una bona amanideta. Què hi podem posar… ? Ah, ja ho sé! Raves! Voleu veure’n el resultat?
A mitjan novembre els 10 bulbs de safrà (Crocus sativus) que havíem comprat van començar a germinar. Com que els teníem dintre d’un saquet, les tiges que van treure eren molt llargues i blanques (clar, es pensaven que estaven sota terra amb tan poca llum!). Tot i que els mesos de setembre a desembre són els ideals per plantar-los, no ha sigut fins al gener que ho hem pogut fer ja que havíem de llaurar prèviament el camp. La veritat és que no ho havíem fet mai ni tampoc coneixem a ningú que ho faci, així que hem mirat per internet com ho fan els que en saben. A diferència de la resta del planter que tenim (i que hem plantat a mitja alçada dels cavallons), el safrà l’hem posat a la part de dalt dels cavallons perquè és així com hem vist que ho feien. Potser és perquè creix una mica rastrer i necessita un lloc més o menys pla per desenvolupar-se bé. No ho sabem del cert, tot són suposicions. Bé, aquí els teniu!
Pel que hem pogut llegir, de cada bulb en surten 3 flors i cadascuna d’aquestes fa 3 estams, que és el que es comercialitza als supermercats com a ‘safrà’. Per tant, per a fer 1g de safrà necessitaríem 150 flors, així que per aconseguir-ne 1kg ens en caldrien… ni més ni menys que 150.000!! Com a curiositat us direm que el preu per quilo és de 3.000€!! Per altra banda, val a dir que les flors només duren un dia i la recol·lecció s’ha de fer manualment i sens falta per tal de garantir el bon estat del producte. Mireu quines flors més xules que ens farà!
Poc a poc les pesoleres i els estirabecs continuen creixent, ara potser faran un pam o poc més d’alçada. Com que les tiges no creixen erectes sinó que són rastreres, van movent-se arran de terra. Degut a les pluges i a les boires persistents, la terra sempre està humida i és fàcil que les fulles puguin agafar algun fong. Per evitar això hem decidit que ja era moment per a començar a entutorar el creixement de les plantes! Com ho hem fet? Doncs creant unes ‘parets’ de malla. Hem col·locat 5 canyes verticals sobre cada cavalló. Per evitar que el vent les pugui tombar les hem unides entre si de dues en dues mitjançant un parell de canyes més col·locades en forma d’X. Hem recobert aquesta estructura amb una malla verda de forat quadrangular de 20 cm de costat. Les canyes i la malla les hem unides mitjançant brides. Als extrems hi hem col·locat un parell de canyes més per apuntalar l’estructura. Per tal de reforçar encara més les dues ‘parets’ contra el vent, les hem unides entre si mitjançant un parell de canyes més disposades a mode de sostre. Així una paret aguanta l’altra i viceversa. A la part de dalt d’algunes de les canyes hi hem col·locat ampolles de plàstic per tal que el vent les mogui i les faci sonar tot espantant els ocells que vulguin parar a reposar sobre l’estructura. Les pesoleres i els estirabecs s’aniran entortolligant a la malla a mesura que vagin creixent gràcies als circells, una mena d’estructures en forma de tirabuixó que es formen al llarg de la tija.
De soca-arrel 
